Abans de tot, aquest blog vol enviar un sentit pèsam als jugadors de l'equip Pere i David Rovira per la pèrdua en accident d'un familiar directe la setmana anterior, i enviar-los una força abraçada a ells i a tots els seus.
Alineació: David, Alberto, Oliva, Roca, Miquel, Ignasi, Paco, Jonatan, Juan Carlos, Patu i Alcàntara. (Ivan, Pere, David Rovira, Kike, Juanpere, entrenador: Paco, Assistent: Vilalta)
Emocionant partit el viscut aquest diumenge al camp del Sarralenc. El pla es presentava amb la necessitat imperiosa d'assolir els tres punts donada la situació que ocupen a la taula classificatòria en la que ocupen una molt meritòria tercera plaça i amb possibilitats reals d'acabar la temporada en posicions d'ascens. Pel Sarralenc l'única motivació era la de recuperar l'autoestima perduda pels últims resultats, i així rememorar el perquè durant moltes jornades de lliga van estar situats en les primeres posicions. D'altra banda, i després de molts partits, l'equip va poder comptar amb molts dels jugadors que per sanció o lesió no havien pogut participar dels últims partits.
El plantejament tàctic dissenyat per l'entrenador va desactivar totalment el joc de l'equip visitant, el qual es va veure abocat a intentar robar la pilota i enviar pilotes directes als seus davanters, els quals una vegada darrera l'altre queien en fora de joc donada la bona tasca de la línia defensiva. La primera part va acabar amb només dues ocasions clares de gol, una per equip, molt ben resoltes pels porters en rebutjar Campanera un remat de cap d'Alcantara a l'arrel del pal esquerra, i rebutjar David un bon xut de Miguel des del punt de penal. Amb el resultat de 0 a 0 es va arribar al descans.
La segona part va transcórrer més o menys com la primera però amb una mica més de tensió atès que els punts en joc eren molt importants per l'equip visitant. El joc va continuar sent bastant dolent per part d'ambdós equips, ja que en prou feines es realitzaven tres passes seguits. Corria el minut 75 de partit quan després d'una sacada de banda rep la pilota el càpita visitant, Miguel, que envia la pilota a la frontal de l'àrea perquè el seu davanter Neff lluiti la pilota amb el defensa local Paco, amb l'infortuni que aquest últim acaba enviant la pilota al fons de la xarxa, marcant en pròpia porta. Des d'aquest moment fins al final, el sarralenc va tenir alguna ocasió per tal de poder equilibrar el matx, però no va poder ser.
En definitiva, partit tens i emocionant on qualsevol resultat ajustat hagués estat just, i on per damunt de tot va regnar l'esportivitat i la rivalitat ben entesa per part d'ambdós equips.
També cal fer esment de l'elevat nombre de públic que va presenciar l'encontre i que de ben segur van disfrutar de l'espectacle.
Bon partit dels únics planencs que van disputar l'encontre, i que sorprenentment jugaven al sarralenc.
ResponderEliminarJa veig que els anònims floreixen en tots els blogs! (el nostre està ben entretingut jeje). Bon partit amics de Sarral, sort i una abraçada molt forta i tot el condol per al Pere i al David Rovira de part de tota la plantilla del Pla.
ResponderEliminarGràcies Jordi. La veritat es que va ser un partit molt disputat i entretingut. Que tingueu sort de cara al final de temporada!!
ResponderEliminar(en quan a lo dels anònims és millor no fer-los massa cas...)