Alineació: David, Paco, Roca. Kike, Oliva, Vilalta, Ignasi, Pau, Jonatan, Pitu i Juan Carlos (Ivan, entrenador: Paco, delegat: Miquel)
Gols: 1-0 (minut 20), 2-0 (minut 46), 2-1 (minut 60) Juan Carlos, 3-1 (minut 75), 3-2 (minut 85) Kike, 4-2 (minut 87), 5-2 (minut 93)
Aquest dimarts l’equip es va desplaçar al camp de la Bisbalenca per a disputar el partit ajornat fa unes setmanes per la pluja. Aquest partit no podia arribar en pitjor moment donat que feia només 48 hores que l’equip havia realitzat un esforç enorme contra el líder de la categoria. Si diumenge l’equip només contava amb 13 jugadors a causa de les lesions, dimarts es van desplaçar només 12 homes, amb 2 porters i 3 jugadors tocats per disputar aquest partit. Tot i això l’equip va sortir amb la idea de plantar cara de l’única manera que sap, baixant la pilota a terra. Durant la primera part la pilota va ser del Sarralenc i l’equip local es dedicava només a intentar robar la pilota i realitzar ràpids contraatacs aprofitant la rapidesa dels seus puntes. D’aquest joc de toc varen arribar les millors arribades a l’esquena de la defensa de la bisbalenca, fantásticament tallades pel millor jugador de l’equip local durant tot el partit, l’àrbitre, que va senyalar fora de joc en qualsevol pasada en profunditat als davanters del Sarral que portés cert perill. A més, l’àrbitre va passar de llarg una clara agresió del jugador número 7 a Oliva just davant seu. Poc després, i tal com acostuma a pasar en aquests tipus de partits, l’equip local s’avançava al marcador en la primera jugada de perill després de robar la pilota a la defensa. El partit va continuar amb la mateixa tònica, amb un sarralenc que intentava arribar a l’àrea local sense èxit i un equip visitant que buscava el contraatac; d’aquesta manera, va arribar el segon gol en la última jugada de la primera part. La segona part va començar amb un domini clar del Sarralenc, que va aconseguir marcar de penal per unes mans clares dintre de l’àrea; Juan carlos transformà la pena màxima. Poc després, el mateix jugador número 7 que havia agredit a Oliva en la primera part i que es va mostrar extra-motivat durant tot el partit, va repetir agressió i insults a escassos 3 metres de l’àrbitre, que li va ensenyar tarjeta groga, fet que va indignar encara més a l’equip visitant ja que en cap cas podia ser groga donat que si havia vist l’agressió s’havia d’ensenyar vermella o en cas de no veure-la, res. Poc després, per si no n’hi havia prou, la Bisbalenca marcaria el tercer gol en clar fora de joc; semblava que la molla que l’àrbitre portava al braç només servia per marcar fores de joc a l’equip visitant. Tot i això, l’equip va treure el seu orgull i va reduir diferències mitjançant Kike. Després de tot, el partit es trobava en un moment interessant ja que corria el minut 85 i el resultat era molt ajustat, 3-2. L’incertesa però va durar poc, ja que dos gols consecutius de l’equip local va acabar de decantar l’encontre col.locant un excessiu 5-2 en el marcador.
Cal destacar que abans de començar el partit, l’àrbitre ja havia mostrat la seva “professionalitat” en queixar-se amargament als delegats dels dos equips del fet que no entenia com des de la federació l’haguessin trucat justament a ell, que venia de Tarragona, per arbitrar un partit entre setmana a les 20:30 de la nit. Segons va manifestar, feia mandra... Potser no n’era conscient o prou intel.ligent per pensar que els jugadors del Sarralenc també van haver de fer uns 110 quilometres (anada i tornada) per jugar l’encontre.
Els seguidors d’aquest blog hauran observat que mai fins ara s’havia criticat l’actuació arbitral, i que si s’ha fet en aquesta ocasió no és pels errors puntuals que tothom pot realitzar (sobretot els propis jugadors), sinó per que aquests errors anaven acompanyats d’una manifesta desídia mostrada per l’àrbitre abans, durant i després de l’encontre.
